diumenge, 20 de febrer de 2011

mandra

La mandra i altres raons fan que caminem poc  per la serra. Avui, despres d'un mati que s'ha llevat plujós, ha sortit el sol a mig dia i ens hem animat a fer una passejadeta.
No teniem clar fins on voliem arrivar i hem començat a caminar  xinoxano cap a can Robert. En lloc de pujar cap a la Mola, hem baixat fins a la riera seca que ve des del Moncau  dirigint-nos cap al nord i hem tirat per la riera una bona estona . Despres hem trencat a la dreta pel cami que porta a Can Pelags. Es una mansió espectacular perduda al mig de boscos i camps , en una soletat extrema. No sembla que hi visquin habitualment, potser nomes els caps de setmana. pero esta cuidada i ben conservada. L'he retratat.

Passat can Pelags hem tornat a girar en direcció sudest per caminets que circulen entre camps llaurats plen d'oliveres i ametllers i despres s'internen novament al bosc per retornar a can Robert despres de quasi dues hores. El bosc en aquests indrets es menys selvatje que dalt la serrra de l'obac , basicament esta fet de pins i sotabosc . El sotabosc era ple d'argelagues. Tambe les he retratat. Son ara per ara l'unica nota de color, pero tan els arbres com els matolls comencen a tenir una lluissor que semblava perduda en el cor de l'hivern

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada