Feia un dia esplendit, assolellat, càlid, amb un cel blavíssim en el zenit, pero difuminat en el horitzó per una mena de boirina ,més propia de mesos calorosos. He recordat un vers de Joan Maragall : " la boirina de juny cenyeix l'horitzó immovil ".
Es impresionant lo sec que està el bosc, les mates, la terra. Tot just comencen a florir els romanins pero la majoria de mates estan migrades. Sembla que la primavera sigui encara lluny . Pero hi han indicis: Els cants dels ocells comencen a trencar el silenci solemne d'aquests paratges . Hi han papallones grogues que volen esbojarrades d'una banda a l'altre del cami . Les farigoles s'esforcen per lluir branquetes verdes.
Son petites senyals. Advertiments discrets que no passen desapercebuts als que estimem la serra.
Es curiós com la natura s'obstina a reproduir els cicles habituals malgrat tenir-ho tot en contra. Pot retrassar uns dies, unes setmanes, pero acaba treien flors i fulles el mes de març , oferint els fruits en els mesos d'estiu, despullant-se a la tardor.....
Hem començat el cami , com quasi sempre dels de l'alzina del salari i hem pujat cap el morral del llop, on preteniem trobar espàrrecs. He retratat la prominencia rocosa que es coneix com a morral del llop perque em sembla curiosa
 |
| morral del llop |
