diumenge, 26 de febrer del 2012

el cor de l'hivern

Febrer es un mes desangelat i dur. Es al cor de l'hivern, un cor  sense misericordia . Neva, gela,  fa ventades. Depen de l'any. Res no gosa donar  senyals de vida. Els ametllers , que son els ùnics que s'hi atreveixen, en surten sempre malparats.
 Aquest any el febrer va començar amb nevades i despres varen seguir una pila de dies de glaç que van deixar la natura en sospens. Tot aixó acompanyant  la sequera que arroseguem des de fa mesos, ha deixat el bosc de la serra en condicions precaries.

Les mates del sotabosc estan com esmaperdudes, la terra resseca, els alzinars resisteixen com poden i encare tener humor per brillar sota el sol dels migdies. Les farigoles de tan seques semblen esquelets vegetals, els romanins tenen un verd trist.  Ni una flor -aquelles floretes blaves tan agosarades- en cap dels romanins que he pogut veure durant la passejada. Ni un espàrrec -les esparregueres estan socarrades-Nomes el vol d'unes papallones grogues feia pensar  que no molt lluny hi deu haver  primaveres



el paller de tot l'any
Hem fet un trajecte invers al que acostumem. Hem pujat per una drecera cap el GR que careneja la Serra de l'Obac i ens hem dirigit a la Pola.
La perpectiva  des d'aquesta carena  es molt amplia. Es domina tota la serra de l'Obac , amb la munió de turons de pedra que la dibuixen
 Mirant cap al sudoest, Montserat sobresortia d'una boira blavosa i al mig del paisstge es retallava el paller de tot l'any.


Coll de tanca,  Montserrat al fons
Despres hem baixat fora sender cap el coll de tanca i hem seguit baixant fins al fons de la vall que hi ha al cor de la serra. Pel fons de la vall serpenteja un cami ampla i ben traçat que et va portant de la base d'un turó a l'altre. Hem buscat un sender amagat entre esbarsers i brucs que pujava cap a l'hospital de sang i sense arribar-hi hem seguit a l'esquerra cap a l'alzina del Norbert. Prop del desviament cap a l'alzina hem tombat a la dreta per anar a parar al coll sense nom per on comencem la baixada fins a l'alzina del salari
turons de la serra





 Com que no he pogut retratar cap imatge de vida  m'he dedicat a retratar roques i paissatge