una caminada breu

A les 9 del mati ja erem al parking del coll d'estenalles, cosa poc frequent en nosaltres, que sempre anem mes tard. Avui es tractava d'una petita caminada amb un grup de persones no avesades a la muntanya. Hem passejat dues hores carenejant perl GR que surt del coll d'estenalles fins el coll d'eres i tornar. Hem vist tota la franja del pirineu encara neta, nomes amb petites taques de neu. Hem vist la boira endinsant-se en la vall del llobregat i abraçant la montanya de montserrat com ho faria una enamorada.
 El bosc era menys humit que fa una setmana i ja quasi no es veien bolets. Es una epoca estranya en la serra, aquesta de la tardor. No acaba de perdre el colors, no li queden flors, les aromes s'han esvait. Aviat arribaran les taques d'or i coure de les rouredes en mig de l'alzinar. Es com un parentesis abans del gel i la neu.Abans de l'acromia definitiva.
no he fet cap foto

comença la tardor

ha passat l'estiu massa depressa. Com cada any la tardor es precipita en el paisatge i quan hem tornat a caminar per l'Obac ja es notaven les taques grogues d'alguns roures i pollancres.  Varem anar a la casa nova de l'Obac  i des d'alli , passant per la casa vella ens encaminarem a la font de la portella. Es un racó molt humit i bonic . La font era plena de fulles de tardor.que dis l'aigua semblaven barnissades de tots colors.  La vaig retratar.

Pel cami de la canal de mura varem pujar fins a la roca salvatge i despres fins  al paller de tot l'any. Varem continuar pel GR5  fins a les Boades i despres varen girar a lesquerra per tornar per un cami que no coneixiem cap a la casa nova de l'obac. La darera part del trajecta que en condicions normals ens hauria costat una hora en va ser tres per culpa de la grum, la pastor belga mes velleta que tenim , que es negava a seguir caminant i ens obligava a parar cada dos passos.

El bosc era ple de bolets, la majoria no cometibles, o així ens ho va semblar. L'aire n'estava perfumat. Vem collir algun rosinyol i un fredolic. No ens van servir  per res.....