els pessebres de l'Obac

No hi ha matins lletjos en mig de la natura, però un mati de desembre assolellat, amb el cel pur i un aire fred que no molesta es especialment bell i et fa sentir que els moments  perfectes existeixen. El bosc desprès d'un mes sense ploure  serva encara una certa humitat, potser a causa de les boires i en els indrets ombrívols dels camins  i les pendents una fina capa de gebra simula neu. Quan la trepitges fa un crec delicat i si li toca el sol s'omple de cristallets menuts i resplendents.  Nomes molesta quan es posa damunt els roquissars perquè fa por de relliscar-hi.

Un cop arribats a la carena de la serra hem pogut veure -aquest cop si- la línia nevada dels Pirineus. De totes maneres hi ha poca neu per ser a finals de desembre.








Sobresortia el Puigmal i a prop la Tossa Plana de lles. Al fons a la dreta el Conigou.
El paisatge de la Catalunya que s'esten des d'aquesta serra fins al Pirineu es magnific

Buscàvem pessebres en els llocs on sabíem que n'hi havia l'any passat. I els hem trobat . Als mateixos indrets. Amb petits canvis a les figuretes,
N'he retratat tres. El primer molt aprop  de l'alzina del salari, en un drecera que surt des del parking. El segon ja dalt de tot de la serra en el Camí de Mura prop de Rocaprenys i el tercer just sota l'alzina del vent.
M'emociona profundament aquesta dedicació a construir any darrera any , el naixement en mig de la natura.

desembre tendre

Aquest començament de desembre es d'una tendresa inusual. Fa poc fred, els dies son clars i lluminosos , el bosc es manté humit despres de les pluges del novembre i surten bolets arreu quan quasi ja no es temporada.
feia molt que no passejavem per l'Obac i tenia moltes ganes de tornar-hi. Es com una adicció.

Començant a caminar des de l'alzina del salari ens hem dirigit al Morral del llop, que es un prominencia rocosa que surt a la dreta  sobre la carretera del Coll d'estenalles. Amb una pujadeta no gaire llarga et plantes quasi a l'altura del GR que vé des del coll. De primer es un caminet despoblat i exposat al sol pero un cop al Morral t'endinses en una zona boscosa d'alzines , mes ombrejada. El primer tros era ple de farigoles.
El cel era d'un blau intens i sense nuvols. Cap a la banda del Montcau s'ajeia un boire blavosa que s'esfilagrarsava de tant en tant. El sol escalfava dolçament i posava jocs de llum i ombre al sotabosc. Sobre els roquissars, filets d'aigua feien brillar la pedra .

La terra dels camins estava tota esventrada per culpa dels sanglars que furguen buscant aliment. Es veia humida i rica. Per tot arreu treien el cap bolets menuts amb aspecte de ser poc comestibles. De totes maneres hem aconseguit algunes llanegues blanques.








 Els senders estan recoberts de fulles mortes i nomes a les voreres, cintes de molsa hi posen una mica de color. He retretat les fulles perque  em semblaven boniques pero no han resultat.

Quan hem arribat a la carena  per on discorre el GR ens hem acostat a la vessant nord.  Voliem veure el pirineu nevat i com que el dia era tan seré creiem que el veuriem; pero una cinta grisosa coronava l'horitzó nord i ens impedia veure res més. Unicament s'intuia una linea blanca que podia ser la cresta del Cadí. i mes a ponent i mes enrera un cim blanc que potser era l'Aneto.
En canvi, es veia perfectament tota la vall del Llobregat.
Hem seguit fins a l'alzina del Norbert i despres hem girat cua. Pel camí hem buscat els pessebres que cada any gent anònima col.loca a l'Obac i no n'hem vist. potser es massa aviat