dijous, 29 de desembre de 2011

els pessebres de l'Obac


No hi ha matins lletjos en mig de la natura, però un mati de desembre assolellat, amb el cel pur i un aire fred que no molesta es especialment bell i et fa sentir que els moments  perfectes existeixen. El bosc desprès d'un mes sense ploure  serva encara una certa humitat, potser a causa de les boires i en els indrets ombrívols dels camins  i les pendents una fina capa de gebra simula neu. Quan la trepitges fa un crec delicat i si li toca el sol s'omple de cristallets menuts i resplendents.  Nomes molesta quan es posa damunt els roquissars perquè fa por de relliscar-hi.

Un cop arribats a la carena de la serra hem pogut veure -aquest cop si- la línia nevada dels Pirineus. De totes maneres hi ha poca neu per ser a finals de desembre.








Sobresortia el Puigmal i a prop la Tossa Plana de lles. Al fons a la dreta el Conigou.
El paisatge de la Catalunya que s'esten des d'aquesta serra fins al Pirineu es magnific

Buscàvem pessebres en els llocs on sabíem que n'hi havia l'any passat. I els hem trobat . Als mateixos indrets. Amb petits canvis a les figuretes,
N'he retratat tres. El primer molt aprop  de l'alzina del salari, en un drecera que surt des del parking. El segon ja dalt de tot de la serra en el Camí de Mura prop de Rocaprenys i el tercer just sota l'alzina del vent.
M'emociona profundament aquesta dedicació a construir any darrera any , el naixement en mig de la natura.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada