dijous, 19 de gener de 2012

el fred de gener

El fred del gener ha deixat el bosc ert.  Als racons ombrivols la gebra de les matinades roman fins a migdia . El boixos de les zones altes estan com cremats pel fred. Nomes a les fondalades  els boixos resisteixen i  guarneixen de verd els camins.

                                                             La terra està llaurada arrreu pels sanglars, pero despres de quasi 2 mesos sense ploure no apareix humida i sagnant sino resseca. Deuen trobar poc aliment. I poca aigua . Potser per aixó els caçadors els munten basses al mig de la boscuria, com la que he retratat


La llum avui era suau i tímida ; i brillava delicadament sobre les fulles de les alzines. El cel estava enteranyinat de nuvols prims que no impedien  gaudir del sol. Tot era silenci i pau en mig de la serralada. Ni vols d'ocells, ni cants, ni crits dels homes.

El gener es un temps d'impàs , un temps on tot germina a l'interior dels troncs o sota terra. Quan com enguany fa poc fred i els dies son assolellats sembla que d'un moment a l'altre tot ha de canviar i ha de començar a esclatar la vida. Pero no es cert.











No hi han flors, excepte les dels cirerers d'arbós i  una de molt estranya que creix en els roquissars i que he vist a diferents indrets  de la caminada. Les  he retratat. Ni els romanins, ni les farigoles, ni el marfull mostren cap indici de florida. Totes les mates estan a l'aguait , com si tinguessin por de la propera glaçada



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada