diumenge, 2 de gener de 2011

novament l'hivern

el segon dia de l'any hem tornat a la serra. Feia mes de 1 mes que no sortia de casa per culpa de la grip i ho trobava a faltar. El dia era serè i fred i al començar a caminar per la fondalada que surt de l'alzina del salari l'humitat em calava els ossos. Era la una del mig dia .
 Despres mica a mica, a l'anar pujant he agafat calor.
La terra era humida amb les pluges  - encara que minses - dels darrers dies. Humida i revoltada pels sanglars que no deuen trobar menjar enlloc. Just a la primera pujadeta ja hem trobat un pessebre i l'he retratat. En aquesta epoca el bosc es monocromàtic. El verd es l'unic color. El verd de fosc de les alzines, el verd lluent del boixos, el verd clar i alegre  de les molsses.  el verd blanquinós del lìquens. El verd esmaperdut de les mates petites. Les farigoles semblen mortes de fred. Ni una flor. Ni un vermell o un ocre o un blau...
Hem trobat poca gent pel cami -potser per l'hora- i hem arribat al Rocaprenys per veure un altre pessebre que sabiem de l'any passat. També l'he retratat.  Hem vist un tercer pessebre prop del coll de boix. Hem girat cap a l'est i ens hem dirigit a l'alzina del norbert. Es com una rutina. Des d'alli hem anat fins al coll de tanca.
Hi havia un gran silenci a la serra. No se sentien veus , ni lladrucs ni els crits dels corbs que hi sovintegen. Sobre les tres de la tarda la llum ha minvat i poc despres la tarda queia llançant ombres sobre les obagues.Te una mena de tristesa la tarda de l'hivern
 Una mena de tristesa que et fa venir ganes d'arreserar-te vora del foc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada