violetes i narcisos

la primavera despunta a la serralada de l'Obach. Fa 3 setmanes de la nevada i 15 dies que els boscos eren plens de neu. No en queda res de la neu, excepte el mal record dels arbres vinclats i les branques esqueixades. I una mena d'humitat subterrània que aflora en rierols i dona exhuberancia a la vegetació del sotabosc.
Hem començat a caminar com sempre pel sender que surt directament de l'aparcament de l'alzina del salari. Aquest sender es curt i desemboca en un cami mes ampla que es bifurca en 2 o3 branques. La de mes a la dreta s'enfila lentament, com esglaonada , i passa per un bosquet de boixos ombrivol i perfumat. Mes endavant quan s'enfila de debó els boixos deixen pas a les alzines i a un sotabosc de estepa i romanins. Ara comencen a florir els romanins , cosa estranya, perque acostuman a fer-ho al febrer. l'estepa encanvi encara no te flors.
Hem seguit per la pista que va a la coma d'en Vila  i hem començat a veure violetes. Hi havia violetes arreu. Acostumen a creixer on hi ha ombre, en petites mates arrecerades al costat del cami o sota les roques. He pensat en l'Ofelia del Hamlet  " des que el meu pare es mort, les violetes ja no fan olor." Es tan delicat el perfum de les violetes que n'has de reunir un bon pom per sentir-lo.

Lluny de les violetes , en paratges assoleiats  damunt dels roquissars , creixen els narcisos. Vaig descobrir els narcisos boscans a l'Obach. I ara cada any , al començar la primavera els busco. Son com taques de sol minuscules i perfumades. Avui n'hem vist molts abans d'arribar al coll de tanca.i estaven mes ufans que altres anys. Els he retratat. Duren poc . potser una setmana o dues. Despres desapareixen fins l'any vinent. Les flors de l'inici de la primavera son així. T'omplen el cor d'una 'il.lusió breu i despres et deixen amb l'enyorança.
Hem vist els primers ocells menuts. A l'hivern no s'en veia cap. Mes endavant omplirant els barrancs amb les cantades.Els ocells , com les flors petites, son a l'Obac senyal segura de primavera