diumenge, 4 d’abril del 2010

els hostalets del davi


l'objectiu era arrivar als hostalets del davi per un cami diferent. Aquesta casa en runes  situada en un  turó  extrem de la serra de l'obac , conserva intactes les parets pero fa tan temps que va perdre la teulada, que els arbres hi creixen en el seu interior. Em recorda l'esglesia del mal caçador - aquell poema del Maragall .: "un any la volta cau i s'obre el gran cel blau damunt del temple en runes"
Normalment hi accediem per un corriol que puja des de la riera i empalma amb el cami ral. Pero ahir voliem descobrir un cami que havien vist en el mapa. Es una mena de pista mig esborrada que segueix paralela a la riera durant un bon troç i quan comença a enfilar-se ho fa molt suaument. La part baixa es una mica monotona pero a mida que va pujant es torna mes frondosa. Les alzines i els boixos comencen a alternar amb els pins.
Als costats del cami hi havien violetes i unes altres flors blaves, similars pero mes grans i.Un dens perfum de mel que soposo sorgia dels romanins florits venia i s'en anava.  Els ocells no paraven de cantar i el sol posava ombres  delicades en el sotabosc. Vaig pensar : cada cop es mes present la primavera.
Quan s'arriva a dalt , just sota els hostalets la vista sobre la serra de l'obac es magnifica i en front , a l'altre banda del barranc queden dues masies. : la Mata i...
Varem tornar seguint la cresta pel cami ral. Son quasi dues hores fins l'alzina del salari. Dues hores d'anar pujant encara que no ho sembli, passant pel pallé de tot l'any i la castellassa, fins arrivar al coll de les tres creus. Despres la baixada es molt ràpida

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada