diumenge, 29 de desembre del 2013

Pessebres de crissis

Un dia lluminos  i fred. L'aire quan bufava a les carenes quasi tallava la pell. Pero el sol era dolç i el cel d'un blau purissim. Feia goig de caminar.
Els camins tenien la terra humida i el bosc de boixos exultant de verdor, exhalava un lleu perfum. Sembla que les pluges del desembre l'han refet. Fins i tot l'alzinar que cobreix practicament tota la serra lluia amb un verd intens sota el sol de migdia.

Hem anat a l'alzina del salari per fer el recorregut de cada any buscant pessebres.El primer el trobes  pujant per un sender rocos que surt del mateix parking. D'altres anys era molt bonic i molt elaborat. Aquest any no tenia tanta gracia pero el lloc on esta colocat es perfecte.




Despres d'aquest inicial,  has de pujar fins a les carenes per trobar-ne de nous. Dalt la carena es contempla tota la plana del Bages i el Bergadà limitades al nord per la barrera del prepirineu i el Pirineu.
Esperavem veure el Pirineu nevat amb un  dia tan seré , pero per sorpresa nostra els cims nevats es confonien amb la corona de nuvols.No vol dir que no es veges neu, pero no la imatge de tota la cadena pirenenca guarnida de blanc.
 Destacava la Bofia, en primera linia,i mes al fons  el Cadi , les montanyes d'Andorra i el Puigmal, Al fons de tot semblava intuir-se els Besiberris.





Abandonant el Gr que segueix la carena ens hem endinsat en un altre bosquet de boixos que es desvia a la dreta cap el nordoest i emplalma amb el cami que condueix a Mura

Un cop al cami  hem buscat els pessebres que tambe cada any trobavem al pla de Serrallonga. Com sempre hi eren, pero menys bonics, amb menys figuretes, potser mes senzills o amb menys gràcia.
Aquest 2 pesebres están a la intemperie , en un lloc gens resguardat, amb el vent que bufa de nord i de sud, mal protegits per arbusts. Pero es mantenen intactes durant totes les festes nadalenques
























Despres  a l'alzina del vent n'hem trobat una altre. Es aquell que l'any passat tenia una senyera independentista. Es veu que aquest any s'ha reconvertit i ja no tenia senyera                                                      




Caminant cap a l'oest pel cami que careneja arribes al coll de Boix on tambe hi ha -ben amagadet- un pessebre.

Despres has de baixar un bon tros fins a trobar el cami del coll de Tanca i des d'alli dirigir-te cap a la Pola on hem trobat 2 pessebres mes, petits i arrecerats cara a l'est.














Si comparem els pessebres d'enguany amb els d'anys enrera quedem sorpresos de la disminució del nombre de figures, del tamany i fins i tot de la imaginació en elaborar-los.
Son els pessebres de la CRISSIS



A vegades em sorpren com hi ha gent capaç de sevar les tradicions amb una meticulositat admirable. M'agradaria saber des de quan existeix aquest costum d'anar a fer pessebres en mig de la natura







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada