dimarts, 19 de gener del 2010

un altre passejada per l'Obac

feia dies que no hi anavem i el diumenge , malgrat les boires i el plugim ens varem decidir. La terra era humida i a la vora dels camins , forgada pels sanglars ,s'obria vermella i sagnant;els bosquets de boix exalaven un perfum intens, i les rouredes , ja quasi despullades havien anat tapissant el sotabosc amb les fulles de color coure. Les boires lliscaven per entre les alzines als barrancs i s'esquinzaven a les carenes. Voliem veure el pirineu que el sabiem nevat pero l'horitzo cap al nord era una linia grisa i uniforme.
Varem anar directes per una pista cap a la serra de l'espluga. Pel cami buscavem els pessebres pero ja els havien tret tots. Els gossos estaven euforics i perseguien enemics imaginaris olorant cada pedra i cada mata.
Quan varem arribar al turó de l'espluga decidirem explorar un sender que prolonga la pista fins una mena d'era on aquella s'acaba. Entre tres senders  que baixaven varem escollir el de ma dreta. Els altres dos s'orientaven cap a la font de la cansalada. El varem seguir un tram pero varem arribar al torrent de la figuereta perque queien  gotes minuscules i ens feia por que no es poses a ploure mes fort. Va quedar pendent l'exploració per la proxima caminada.
Sense pressa varem empendre la tornada seguint un cami que surt del mas de l'espluga i que possiblement el conectava amb els hostalets del Davi. Despres girant a l'esquerra vam pujar cap al coll de tanca i vam desfer el cami fins a l'alzina del salari. Van ser 4 hores de no pensar en res mes que en la natura

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada