dilluns, 28 de març del 2016

La primavera un cop mes

Despres d'un hivern de sequera- tan real com metafòrica- hem tornat a l'Obac . Caminar per aquesta serra, feta de petits turons solcats per infinites valls i rieres, es un repòs per la ment i un bon exercici per les cames. Dissortadament ara hi anem poc.

La primavera acabava d'arribar al calendari. Buscavem la seva petja. I la varem trobar.
Les violetes, els narcisos boscans i els ocells son les senyals inequívoques de que la primavera ha arribat al bosc. 
En guany pero, despres d'un hivern tan sec les senyals eren minces. Nomes en els recons mes obacs dels camins, al fons de les valls , les mates de violetes esquitxaven l'herbei i els esbarsers. Eren petites , mes petites que habitualment i menys perfumades.

 Aquestes de la foto son les mates mes ufanoses que vaig trobar. No s'han de confondre amb unes altres floretes blaves, que creixen tambe en llocs ombrivols, pero no tenen ni la mateixa forma ni molt menys el perfum.
 Les violetes son uniques.




Tambe son unics els narcisos boscans. Durant anys jo havia conegut els narcisos de jardi, els que venien les floristes, els que creixen desbordants i omplen de color els jardins i els prats anglesos.
Pero mai no havia vist els narcisos de montanya fins que fa un parell d'anys els vaig descobrir  a la  serra de l'Obac. 
 Eren minusculs i grocs. Creixien , contrariament a les violetes, en llocs assoleiats , secs i pedregosos.  Enguany, per primera vegada n'he vist de color blanc. I els he retratat  emocionada
Tambe he vist la primera flor d'estepa blanca. No se perque en diuen d'estepa blanca si les floretes sempre son roses. I d'una teextura tan delicada que sembla paper de sedaLes flors de les argelagues em recorden les de la ginesta. Grogues igual, mes menudes i amb un perfum mes lleu. Son les primeres que il.luminen el bosc quan l'hivern tot just s'enceta.

Despres de caminar prop de 2 hores hem arribat al turo de  l'Espluga. 

Em vaig asseura una estona sota els pins i vaig contemplar el paissatge. Entre mig de l'arbreda d'un verd esmortuit destacaven uns arbusts blancs que no vaig saber identificar
Sota el turo , arrecerada dels vents del nord i les glaçades varen construir , aprofitant les blames a la roca,  una mena de masia primitiva  . 
Qui sap quan i qui ho varen fer   A la llunayania , per damunt de les carenes i el silenci, Montserrat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada