diumenge, 24 de març de 2013

Al Març violetes i narcisos

Feia temps que no anavem a la serra de l'Obac . El dia no acompanyava massa , pero a mida que hem començat a caminar l'aroma de la terra humida ens envoltat i ha estat com un estímul. La humitat traspuava arreu,  una humitat fresca amb perfum dè boixos. Als camins eren plens de bassals i l'aigua , en segons quins indrets regalimava entre les pedres. Es el resultat de les pluges dels darrers dies i de la neu caiguda en setmanes anteriors. Així malgrat un cel tot gris i baix feia goig caminar per la serra
Hem canviat el trajecte inicial i hem pujat cap el moral del llop . Es una roca ben curiosa ; el que no tinc clar es que sembli un llop
Un cop dalt de la carena t'endinses en una selva d'alzines per on vas planejant una estona fins que de cop el sostre vegetal s'obre i tornes a veure el paissatge de turons i carenes









Ala dreta mirant cap el nord-est es perfila el mas de la Mata i just darrera seu la silueta del Montcau. Hem girat cap a l'oest per dirigir-nos a l'alzina del Salari i pel cami hem començat a trovar narcisos. Creixen als pedregars, en les zones assolellades i son tan diminuts com bonics


mes endavant hem trovat violetes, menudes i amb aquell color tan delicat, mes timides i menudes que els narcisos, vorejant els camins per les zones ombrívoles. Son com la cara i la creu de les petites flors boscanes.

Cap a migdia s'han anat obrint els nuvols i per les escletxes s'escapaven uns raigs de sol timids pero alegres. Esquitxant les fulles de les alzines, jugant a cuc amagar amb les pedres canviaben el paissatge.


hem tornat pel cami de la font dels traginers A mig cami hi un avenc molt curios que he retratat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada