La mare deia que el divendres sant , cap a mig dia, la natura es posava de dol per la mort de Crist. Avui he recordat les paraules de la mare perque malgrat que hem començat a caminar amb sol i un cel alegre, el temps ha canviat completament cap a migdia. El cel s'ha anat omplint de nuvols foscos fins que tota la volta ha quedat coberta d'un mantell gris, la llum del sol ha desaparegut i ha començat a bufar un vent feresteg damunt de les carenes. No se si es per la mort de Crist, pero es cert que tots el divendres sants acaba fent mal temps.Hem canviat l'itinerari habitual per dirigir-nos al Puig Andreu.
Des que hem arribat a la primera carena els narcisos ens han enamorat. N'hi havia més que l'altre dia i mes grans. De totes maneres son minusculs . Tambe hi havia moltes violetes, piles de violetes vorejant els camins, sobre tot al fons de les petites valls que s'obren esquinzant l'alzinar entre mitg dels turons.
El Puig Andreu es un dels turons del la serra que s'alça orgullos i desert per damunt de la boscuria. Es un turó de pedra amb poca vegetació a la base. S'hi accedeix facilment despres d'una llarga volta
A la part de darrera hi ha una construcció sembla de fa bastants segles i que podria haver estat un habitacle . Ara es nomes el record de temps dificils. Te porta i finestres i fins hi tot un arbre hi ha crescut a dins.
No hi passa gaire gentper aquest indret. La prova es que varem trobar algun espàrrec
Des del Puig Andreu varem empendre la tornada donant la volta -una volta llarguíssima- al turó del Mal pas. En tot el trajecte no varem veure un ànima. El silenci de la serra envolcallava la tarda incipient amb una estranya sensació de mals pressagis .
