UN jardí a la serra

El maig plujós ha fet créixer el sotabosc de manera exultant. El juny l'ha omplert de flors . I ara la serra es un immens jardí . Un jardí esglaonat entre roquissars i corriols. Un jardi enfonsat a les valls ombrivoles , resseguint joguiner els rierols. Un jardí amagat als ulls dels que viuen en ciutats i circulen atabalats per les carreteres, pero que es mostra impúdic al caminant agosarat.

Hi ha flors a les farigoles , als romanins, als esbarsers, als rosers selvatges, a la ginesta

Hi ha flors a les voreres dels camins, margarides boscanes tapissant el fang sec, conillets de color fucsia creixent als marges

I també hi ha flors entre les roques, en, mig de les pedres, sintonitzant els colors amb el de les masses rocoses. Flors que semblen un miracle
















La mareselva que durant l'any passa desapercebuda, s'omple de floretes perfumades ,Unes blanques , altres rosades, que s'enrosquen als troncs dels arbres amb tiges delicades buscant la llum i no la pau perquè la pau ja la tenen.

I de teló de fons de tot aquest desgavell cromatic, la serenor dels verds. El verd antic de les alzines, el verd mes jove dels roures i els ars