un altre passejada per l'Obac

feia dies que no hi anavem i el diumenge , malgrat les boires i el plugim ens varem decidir. La terra era humida i a la vora dels camins , forgada pels sanglars ,s'obria vermella i sagnant;els bosquets de boix exalaven un perfum intens, i les rouredes , ja quasi despullades havien anat tapissant el sotabosc amb les fulles de color coure. Les boires lliscaven per entre les alzines als barrancs i s'esquinzaven a les carenes. Voliem veure el pirineu que el sabiem nevat pero l'horitzo cap al nord era una linia grisa i uniforme.
Varem anar directes per una pista cap a la serra de l'espluga. Pel cami buscavem els pessebres pero ja els havien tret tots. Els gossos estaven euforics i perseguien enemics imaginaris olorant cada pedra i cada mata.
Quan varem arribar al turó de l'espluga decidirem explorar un sender que prolonga la pista fins una mena d'era on aquella s'acaba. Entre tres senders  que baixaven varem escollir el de ma dreta. Els altres dos s'orientaven cap a la font de la cansalada. El varem seguir un tram pero varem arribar al torrent de la figuereta perque queien  gotes minuscules i ens feia por que no es poses a ploure mes fort. Va quedar pendent l'exploració per la proxima caminada.
Sense pressa varem empendre la tornada seguint un cami que surt del mas de l'espluga i que possiblement el conectava amb els hostalets del Davi. Despres girant a l'esquerra vam pujar cap al coll de tanca i vam desfer el cami fins a l'alzina del salari. Van ser 4 hores de no pensar en res mes que en la natura

una serra estranya

si hagués de dir com soc em costaria. Peró es segur que els que venen a mi em veuen com un paratge estrany a mig Camí entre lo familiar i la solitud extrema.
des de fa segles els humans i els llangardaixos trepitgen les meves pedres i van deixant senders que altres segueixen. Des de fa molt temps els senglars s'amaguen als frondosos alzinars i remouen la terra buscant les arrels que els alimenten. Els bolets hi creixen a la tardor i els ocells canten als barrancs quan ve la primavera. els cirerers d'arbos maduren a l'estiu les cireres preferides pels ocells migradors. I jo m'ho miro tot amb benvolença. Fins i tot els pessebres que cada any els nens i els grans dipositen en les meves carenes

descobrir una serra a la nostra terra

Diumenge 3 de gener del 2010
Com altres vegades, hem passejat per la serra de l'Obac durant 5 hores i hem fet nomes una petita part dels camins i els indrets amagats d'aquesta serra. La gent del Vallès la coneix , però estem convençuts que fora d'aquesta comarca ,la serra de l'Obac es una gran desconeguda.
Per això hem decidit parlar-ne . I començar un diari intermitent de les nostres passejades on intentar transmetre les petites emocions de les descobertes, descriure els canvis del paisatge a mida que roden les estacions, els animalons que hi trobem i la bellesa plàcida i tranquil·la d'aquets paratges.
Hem començat la caminada a l'alzina del salari i hem pujat cap a la carena de la Castanyera. Avui, com cada any en aquesta època hem vist els pessebres que la gent construeix entre les pedres, sota d'una alzina, en un amagatall del bosc. N'hem contat 5 i els hem retratat. També hem vist un avenc ( de la coma d'en Vila) que mai no haviem vist ,al fons d'un barranc on hi havien restes de carboneres. D'alla hem pujat bosc a travers fins al pla de Serrallonga a tocar de Rocaprenys. Hem reculat carenejant cap a la coma d'en Vila, l'alzina del vent i el coll de Boix. Despres hem baixat per la nova pista fins al turó de l'Espluga, hem seguit cap a la font de la pola i el coll de tres creus . En tot el trajecte hem trobat un grup de caminadors i 2 escaladors penjats a les roques. Ningu més. Uns corbs negres i cridaires damunt de la Pola. I l'alzinar , descolgant-se pels barrancs i enfilant-se a les roques més accessibles. A algunes fondalades els roures, que son escassos , posaven una nota de color daurat.

descobrir una serra a la nostra terra

diumenge 3 de gener del 2010

com fem altres vegades hem passejat per la serra de l'Obach durant 5 hores i hem fet nomes una petita part dels camins i els indrets amagats d'aquesta serra.