Diumenge 3 de gener del 2010
Com altres vegades, hem passejat per la serra de l'Obac durant 5 hores i hem fet nomes una petita part dels camins i els indrets amagats d'aquesta serra. La gent del Vallès la coneix , però estem convençuts que fora d'aquesta comarca ,la serra de l'Obac es una gran desconeguda.
Per això hem decidit parlar-ne . I començar un diari intermitent de les nostres passejades on intentar transmetre les petites emocions de les descobertes, descriure els canvis del paisatge a mida que roden les estacions, els animalons que hi trobem i la bellesa plàcida i tranquil·la d'aquets paratges.
Hem començat la caminada a l'alzina del salari i hem pujat cap a la carena de la Castanyera. Avui, com cada any en aquesta època hem vist els pessebres que la gent construeix entre les pedres, sota d'una alzina, en un amagatall del bosc. N'hem contat 5 i els hem retratat. També hem vist un avenc ( de la coma d'en Vila) que mai no haviem vist ,al fons d'un barranc on hi havien restes de carboneres. D'alla hem pujat bosc a travers fins al pla de Serrallonga a tocar de Rocaprenys. Hem reculat carenejant cap a la coma d'en Vila, l'alzina del vent i el coll de Boix. Despres hem baixat per la nova pista fins al turó de l'Espluga, hem seguit cap a la font de la pola i el coll de tres creus . En tot el trajecte hem trobat un grup de caminadors i 2 escaladors penjats a les roques. Ningu més. Uns corbs negres i cridaires damunt de la Pola. I l'alzinar , descolgant-se pels barrancs i enfilant-se a les roques més accessibles. A algunes fondalades els roures, que son escassos , posaven una nota de color daurat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada