Sortint de l'aparcament hi trobareu un sender que es dirigeix cap a l'oest i va davallant suaument cap a la riera. Es ampli i de bon caminar i serpenteja primer entre camps -que antany foren de conreu - d'ametllers i oliveres , abans d'adentrar-se al bosc. Et permet fer una volta circular que et torna a portar al punt de sortida.Amb de les pluges dels darrers dies el bosc ha recuperat el verd ufanòs d'altres estacions. Es un verd dens i una mica malenconiós, que dona una gran serenor. Els pins, les alzines, els roures i fins i tot les mates del sotabosc i molt especialment els esbarsers sembla que hagin reviscolat. Encara no ha començat la tardor en aquest boscatge. Nomes molt esporàdicament apareixen fulles grogues en alguns ametllers o en algun ars. Malgrat tot alguna cosa en l'aire, en els colors feia sentir que l'estiu era lluny.
El cami de tornada enfoca directament el cim de la Mola. Pero el cim no es veia . Una llum gris i malva s'extenia damunt el brancatge i quan miraves cap amunt, cap el cingle dels caballs, una boira densa , del mateix color l'envolcallava. Era tan densa que quasi bé impedia la visió del cingle. He recordat el poema de Carner: " si jo fos marxant a Prades amb les boires de tardor...................... " Aixi son les boires de tardor: gris i malva.
