desídia

en ple mes de juliol es una mica agosarat sortir a caminar  al migdia . Pero aquest d'enguany es un juliol atípic. Als matins i a les nits mes aviat fa fresca i als migdies , com avui, un sol esmortuit no gosa travessar les capes de nuvols i no sembla que hagis de passar calor. Animats per la bona temperatura hem iniciat el cami de can Robert cap a la Mola i a mitja pujada ens hem desviat per un cami ampla i ben traçat que surt  a l'esqueraa. Fa poc el varem  seguir per pujar al morralet de la verge. Calor, els que es diu calor no n'hem passat pero a mida que hem anat pujant una mica fora sender ja ens feia nosa el poc sol que hi havia.

M'ha sorpres trobar un bosc i un sotabosc verd i ufanós com si estessim en plena primavera: les fulles de les alzines  lluint sota els raigs de sol, l'herbei del sotabosc poc florit pero igualment verd i  unes plantetes enfiladisses que semblaven llessamins selvatges i tenien unes floretes blanques i oloroses envahint-ho tot. Les he retratat.

 També m'ha sorpres un altre cosa. M'he adonat que en mig del bosc i entre les mates baixes s'apilen troncs i brancatge sec que no semblen branques caigudes accidentalment sino que probablement son les restes  de la poda que varen fer fa 3 o 4 anys.  I que ningu s'ha preocupat de netejar.  Si  algun dia es cales foc aquesta llenya seca del sotabosc cremaria com una teia i acceleraria l'incendi........m'he quedat presocupada de la desidia dels que diuen tenir cura del parc natural. Per aixó penjaré les fotos