descobrint La mola

roca de la grimpada

Diumenge passat no varem anar a la serra de l'obac sino al massis de la mola. De fet les dues zones montanyoses  son molts semblants i properes. Nomes les separa una riera habitualment seca i la carretera del coll d'estenalles. La gent que puja a la mola ho fa majoritariament pel cami de can Poble fins arirvar al monestir que hi ha dalt del cim, pero el massis de la mola està ple de camins i caminets i d'indrets notables com el que varem descobrir diumenge. i que quasi ningu trepitja
   Varem sortir de casa a peu cap a can Robert i des d'alli varem agafar el cami que puja a can Poble. A uns doscents metres aproximadament,  un cami mes estret i menys transitat surt a l'esquerra i porta a Can Pèlags. Varem pendre aquest cami i despres d'una estona de marxar pel mig d'un bosc de pins i poques alzines trobarem un corriol que s'enfilava a la dreta del cami i que sospitavem que es dirigia cap el morral de Sescorts
    El caminet estava poc marcat pero de tant en tant hi havien fites. No parava de pujar i amb l'escalforeta del mig dia varem acabar suant de debó. El sota bosc era ple d'estepa. Tan l'estepa blanca -que te flors de color rosat-com la negre - que te flors blanques-  estaven en el seu màxim esplendor. Tinc la impresió que aquest any van una mica retrassades. No les vaig retratar perque ja ho havia fet l'any passat. També hi havien argelagues florides i farigola, pero es una zona mes seca que la de la serra i les mates no son tan oloroses.
     Al final de la pujada varem haver de grimpar en dues ocasions per la roca fins arrivar a les coves. La primera per accedir al morralet de la mare de deu  (ho vaig retratar) i al segona despres de la roca petanca. Es un paratge solitari i una mica esquerp.
     Despres de carenejar una mica per la roca conglomerada  del morro de Sescorts s'arriva  a a unes balmes impresionants. Les vaig retratar pero no es veuen prou bé

balma

sembla que havien estat habitades per gent que coneixia el foc, perque el sostre i les parets estan totes fumades. El fum ha fet dibuixos  ennegrits  ben curiosos . De fet son prou grans per fer-hi vida a dins.
    Malgrat que tot es roca , a qualsevol indret hi creixen esbarsers i esparragueres. Vem conseguir collir prou espàrrecs per fer una truita.
    Despres de descansar una estona a l'ombra i contemplar el paissatge que es dibuixava als nostres peus  ,- vaig fer una foto de la vista-  varem seguir cami cap  el morral del drac també dita cova del drag. Apartir d'alli el cami es planer i molt agradable. Passa entre mig d'alzines i boixos i te molts trossos d'ombra.

balma

vista des de sescorts

     Un cop a la cova del drag varem iniciar el descens per un cami  de la canal de l'abella. Es un cami dret i pedregós, pero que permet una descens relativament ràpid.  A meitat del cami hi ha un pou de glaç. A la part final d'aquest sender hi ha una petita avinguda ombrejada per roures anormalment alts per la zona, que es el meu passeig favorit