Un any mes , en les festes nadalenques, hem anat a caminar per la serra de l'Obac . Volíem veure els pessebres que cada any gent anònima escampa entre els roquissars i sota les alzines. Es una tradició, no se quan ni perque va començar.Feia un dia bonic, assoleiat i poc ventos. que convidava a passejar. Potser per aixó hi havia molta gent caminant per la serra
El primer que trobem cada any esta instal·lat en una petita balma en la drecera que surt del parking de l'Alzina del salari. Altres anys aquest era un dels meus preferits. Ben estructurat, amb, pastors, reis, naixement. Les figuretes eren clàssiques i molt boniques . La balma , profunda, permetia una bona distribució dels personatges. Enguany alguna cosa ha fallat. Poques figures i mal repartides
El segon el trobem a tocar el rocaprenys . Es un turonet ventós i despoblat. Damunt la roca nua creixen cuatre mates raquitiques que els pessebristes aprofiten per arrecerar el pessebre. Sempre te unes teules barrejades amb troncs formant la caseta del pessebre i una estrelles penjada d'un tronc pelat que oscil·la amb el vent. Per aquest indret passa molta gent que van o venen de Mura. Es queden uns instants emabdalits o sorpresos. I despres s'envan . Les figuretes queden inalterables en el silenci tallat pel vent i dormen tranquiles perque diuen que a les matinades l'estel s'illumina amb els primers raigs de sol.
El tercer l'hem trobat al coll de boix. Tambe es un lloc on cada any el busquem i cada any n'hi ha algun. El d'enguany era un pel naif, pero tenia gracia col.locat entre els troncs d les petites alzines. I sobre tot tenia molts espectadors, quasi s'havia de fer cua per retratar-lo
El quart estava al coll de tanca. Es la primera vegada que n'hi trobem un. Es un espai poc frequentat, gosaria dir que de totes les vegades que hi passem- que son moltes- rarament hi hem trobat ningu.
pel meu gust es el mes bonic d'aquest any . Han trobat una mena de balma miniscula i allargada on han anat colocant les figuretes: en un extrem el naixement, en l'extrem oposat el caganer. I entre mig una corrua de personatges, pastors animalons, reis... La molsa que naturalment creix en aquest indret ombrivol decorava graciosament el pessebre
El segon el trobem a tocar el rocaprenys . Es un turonet ventós i despoblat. Damunt la roca nua creixen cuatre mates raquitiques que els pessebristes aprofiten per arrecerar el pessebre. Sempre te unes teules barrejades amb troncs formant la caseta del pessebre i una estrelles penjada d'un tronc pelat que oscil·la amb el vent. Per aquest indret passa molta gent que van o venen de Mura. Es queden uns instants emabdalits o sorpresos. I despres s'envan . Les figuretes queden inalterables en el silenci tallat pel vent i dormen tranquiles perque diuen que a les matinades l'estel s'illumina amb els primers raigs de sol.
El quart estava al coll de tanca. Es la primera vegada que n'hi trobem un. Es un espai poc frequentat, gosaria dir que de totes les vegades que hi passem- que son moltes- rarament hi hem trobat ningu.
pel meu gust es el mes bonic d'aquest any . Han trobat una mena de balma miniscula i allargada on han anat colocant les figuretes: en un extrem el naixement, en l'extrem oposat el caganer. I entre mig una corrua de personatges, pastors animalons, reis... La molsa que naturalment creix en aquest indret ombrivol decorava graciosament el pessebre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada