Molt Fred i poca neu

Després d'una nit gelida , la poca neu que quedava s'ha glaçat. El glaç permet que la neu s'eternitzi, malgrat el sol, malgrat l'alegria del mati.
Com que feia tan fred no hem gosat arribar-nos a la serra de l'Obac i ens hem conformat amb una passejada pels boscos de Can Robert, just a la base del cingle dels cavalls.
 A l'entrada  del parc natural ja hem trobat les primeres clapes de neu a costat del cami.
 Despres en enfilar-nos bosc amunt la neu s'ha fet mes frequent. Damunt el tronc d'un arbre caigut, dibuixant  una blanca cinta,  semblava haver-s'hi adormit

Els indrets obags eren encara plens de neu . En canvi les zones assolellades l'havien perdut totalment . Com si mai no hagués existit. Es la bellesa de la natura. Pot ser generosa i cruel amb poc espai de temps. Pot ser exultant i esfereidora

A voltes un costat del cami -l'assolellat- lliure de neu brillava al sol amb el grog descarat de les argelagues , mentre just a l'altre banda la neu guarnia de blanc les petites mates. M'agrada la neu al bosc. Hi deixa humitat i un alé de vida que s'allargarà fins al començament de la primavera