Aquest any el febrer va començar amb nevades i despres varen seguir una pila de dies de glaç que van deixar la natura en sospens. Tot aixó acompanyant la sequera que arroseguem des de fa mesos, ha deixat el bosc de la serra en condicions precaries.
Les mates del sotabosc estan com esmaperdudes, la terra resseca, els alzinars resisteixen com poden i encare tener humor per brillar sota el sol dels migdies. Les farigoles de tan seques semblen esquelets vegetals, els romanins tenen un verd trist. Ni una flor -aquelles floretes blaves tan agosarades- en cap dels romanins que he pogut veure durant la passejada. Ni un espàrrec -les esparregueres estan socarrades-Nomes el vol d'unes papallones grogues feia pensar que no molt lluny hi deu haver primaveres
el paller de tot l'any |
La perpectiva des d'aquesta carena es molt amplia. Es domina tota la serra de l'Obac , amb la munió de turons de pedra que la dibuixen
Mirant cap al sudoest, Montserat sobresortia d'una boira blavosa i al mig del paisstge es retallava el paller de tot l'any.
Coll de tanca, Montserrat al fons |
turons de la serra |
Com que no he pogut retratar cap imatge de vida m'he dedicat a retratar roques i paissatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada