el bosc desperta

Ahir va ploure seguit  durant tot el dia. El mati s'ha llevat  nuvol , pero a mida que avançava s'han anat obrint clarianes i alguns raigs de sol gosaven traverssar-les. Hem començat a caminar prop de la una del mig dia i encara feia fresca. Era tan tard que la majoria del vianants que ens hem topat ja tornaven  a casa.

Nomes creuar la riereta que ve de la font dels traginers ens ha sorprés el soroll de l'aigua . Ens ha sorpres perque es una riereta habitualmet seca. Hem decidit acostar-nos.hi. Tot de cop  hem vist corriols d'aigua transparent i alegre escolant-se per tot arreu.
l'humitat i el soroll de l'aigua donen una intensa sensació de vida. He retratat la font.

Hem continuat caminant per una mena de pista que no porta enlloc i hem girat a la dreta cap el caminet del boixos. Mes amunt l'aigua continuava rajant a qualsevol indret fins i tot pel mig del cami i amb la humitat , el perfum habitual d'aquest indret encara era mes intens.

Al mig del camí hem vist una salamandra  que ha quedat estorada al sentir els passos humans . l'he retratat. es una pena perque no ha quedat gaire bé.
A mida que hem anat pujant el cel s'ha anat obrint cada cop mes i en arrivar a la pista que segueix el GR ja hi havien força estones de sol. L'alzina del vent era plena de gent jove que xisclava. Als costats del cami hem vist les primeres violetes i als paratjes assoleiats els primers narcisos.
a l'alzina del norbert i havia un grup de gent esmorzant , que ens han preguntat per l'alzina del vent.Els hem dit adeu, despres d'informar-los i hem baixat per la cara oest per anar a buscar el cami del coll de tanca.

 L'aigua brillava sobre les roques de la vessant nord i tota la serra traspuava humitat. cami del coll de tanca hem trovat els primers espàrrecs i una mata d'escursiarda que he retratat també. L'escursiarda es una herba molt rara , que poca gent coneix i a la que els avis li atribuien qualitats medicinals.

L'AIGUA, LES FLORS I ELS OCELLS. El bosc de la serra comença a despertar, s'omple de flors, de vida i d'ocells. Els ocells hi canten de nou despres del silenci  de l'hivern i s'amaguen i juguen entre el brancatge novell i les velles alzines. Fins i tot les molses i els liquens es revesteixen d'un verd mes intens o d'una pàtina vellutada que contrasta amb la severitat negrosa del troncs humits.

La primavera es aprop i amb ella el bosc., que era com la bella dorment, torna a la vida.