Varem pujar com sempre fins a la carena de la castanyera i pel pla de Serrallonga vorejarem el turó del Duc de rocaprenys. . Despres, agafant un trencall a l'esquerra ens dirigirem cap el puig bó i flanquejarem el puig andreu per l'esquerra fins el collet roig. En aquest collet hi ha una placa al terra feta de rajola amb uns versos dedicats a una noia o una nena que es deia Betlem i pel que sembla devia morir a la montanya.
A partir d'alli, començarem a baixar cap el torrent del sot de l'infern. Es una zona ferestega i molt humida amb molsa i plantes enfiladisses que s'apoderen dels arbres, de les roques, de l'aire.A les voreres del cami creixen les violetes. Si l'infern es així deu ser una mica agobiant, pero bonic. La molsa amb totes les pluges d'aquest hivern te un color verd exultant. i quan recobreix les pedres del cami les converteix en maragdes gegants escampades per un deu magnànim.
Ho vaig retratar.
Seguint el sender marcat per la caminada del castelltersol -montserrat varem accedir al coll de la creu dels alls entre el turó de puig doura i el turó del mal pas, vorejant-lo per l'esquerra. Aquest flanqueix, una mica llarg, mostra el turó del mal pas amb tota la seva magnificencia.
Mentre ens dirigiem cap a la carena dels enrics va començar a nevar. Primer va ser com una pluja fina i esporàdica que humitejava la pell de les galtes. Mica en mica es va fer mes evident que eren volves de neu. Petites, rodonetes, aillades. Varem apressurar el pas fins a la carena dels enrics i el coll de boix. Un cop alli varem escollir el cami dels traginers perque era el mes ràpid per arrivar a l'alzina del salari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada