diumenge, 21 de febrer del 2010

pluja a la serra de l'obac

despres de molts dies de fred i mal temps hem tornat a passejar per la serra de l'Obac. Havien dit que plouria  cap a la tarda i hem aprofitat el mati.  Hem començat a pujar cap a les carenes pel caminet que surt de l'alzina del salari i  despres de mitja hora de pendent suau entronca amb el cami gran que ve del coll d'estenalles. El cami de pujada es un cami molt bonic que serpenteja entre bosquets de boix i alzines.
Com que darrerament ha plogut força, la humitat inunda el sotabosc i es respira . Molses i liquens ho envaheixen tot. La catifa de fulles que fa un mes s'extenia pels camins i corriols s'ha anat pudrint i confonent-se amb el fang.  Es una pena perque era molt bonica. En canvi les voreres  estan engalanades amb tous de molsa ufanosament verda ,excepte en els indrets on els sanglars han escarbat i han deixat la terra esventrada.
Està tot tan exultant que sembla primavera a no ser que manquen les flors. De fet fins i tot les mates que floreixen el febrer, com els romanins i les argelagues tot just estan començant. També comença a florir el marfull .
En arrivar a la carena hem vist a ma dreta el pirineu. Una esqletxa en els nuvols deixava pas a  raigs de sol que s'estavellaven sobre la neu del Puigmal i la feien  brillant i magnifica. Sembla que el pirineu està mes nevat que en dies enrrera.
Tot carenajant ens hem dirigit cap al turó de  la l'alzina del norbert. Des de dalt es contempla la vall del llobregat  com serpenteja des del bergadà fins abraçar Montserrat. Avui una cinta de boire blavosa senyalava tot el trajecte. D'allí hem baixat cap al fons de la vall, encaminant-nos a la serra de l'espluga, pero no  hem arrivat al turó de l'espluga perque abans hem trencat a l'esquerra i hem començat a pujar cap el coll de tanca.
El cel que s'havia mantingut encapotat començava a donar senyals de pluja. La volta grisa i alta semblava tensar-se a l'horitzo i una mena de ditades fosques lliscaven sobre la  serralada de llevant. Uns corbs cridaires que ens havien seguit bona part del cami han desaparegut . Tot de cop ha comencat a caure calabruix i hem vist que era hora de tonar. Ens ha enganxat la pluja la darrera mitja hora. Pero era una pluja suau i harmoniosa que feia mes bell el paisatje. Hem baixat cap a la font dels traginers i hem vist el torrent que surt de la font , habitualment sec, tot ple d'aigua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada